Sisé treball HISTÒRIA DE LA MÚSICA

TREBALL HISTÒRIA DE LA MÚSICA

Punts importants:

Document de text, tipus de lletra "Arial" 12 punts de grandària i justificat.  Títol "Arial" 26 punts centrat.

Ha de contindre:
- Informació de l'època històrica (social, econòmica, temporal...)
- Funció de la Música, característiques.
- Formes musicals
- Compositors/es importants
- Instruments (fotografies)
- Enllaços a música/vídeos


Ací vos deixe enllaços interessants on podeu extraure informació, fotografies, música, vídeos:

 https://sites.google.com/site/lahistoriadelamusica16/

http://grups.blanquerna.url.edu/m38/index.htm 

A més podeu extreure més informació de la viquipèdia i altres webs.

GRUP CORDA I PERCUSSIÓ

Els instruments de corda tenen les següents característiques:

• Són els instruments en què el so és produït per la vibració d’una o més cordes més o menys tensades, llargues o gruixudes.
• Tots aquests instruments tenen una caixa de ressonància de molt diversa configuració i normalment proporcional a l’envergadura de les cordes.
• S’anomenen cordòfons.

Els instruments de percussió tenen les següents característiques:

• Són els instruments en què el so és produït percudint, rascant o sacsejant.
• Són els instruments més antics.
• La majoria d’aquests instruments produeixen sons indeterminats. Però podem trobar d’instruments que poden produir sons afinats o determinats.
• Els instruments de corda percudida no s’inclouen en aquest grup de la percussió.
• Estan compresos entre els idiòfons i els membranòfons.

Vos enllace webs interessants pel treball dels instruments de la família de la corda i percussió:

CORDA

CORDA 2

PERCUSSIÓ

PERCUSSIÓ 2

GRUP INSTRUMENTS DE VENT

 Instruments vent metall:

1. estan formats per un tub llarg i estret de metall (llautó, bronze, argent o alpaca), que va eixamplant-se gradualment des de l’embocadura fins al pavelló (també anomenat campana). El tub, per tant, té forma cònica.
2. l’embocadura té forma d’embut, que anomenem “broquet”
3. el so es produeix a partir de la vibració dins l’embocadura dels llavis de l’instrumentista
4. tenen un mecanisme de pistons. El pistó és un mecanisme que desvia l’aire per un tub suplementari, amb el resultat que la llargada total del tub augmenta mentre el pistó és accionat.

 Instruments vent fusta:

1. estan formats per un tub amb forats.
2. tenen una embocadura de bisell, canya o llengüeta senzilla, canya o llengüeta doble, o bec.
3. quan tenen més forats que dits de la mà fan servir un sistema de claus per tapar-ne dos a la vegada.
4. poden estar fets de fusta o de metall, encara que tenen el nom de fusta perquè en els seus orígens estaven fets de fusta.

Vos enllace algunes webs interessants per extraure informació pel vostre treball:


web 1

web 2

GRUP LA VEU HUMANA

1. LA VEU HUMANA

https://infomusical.wordpress.com/2010/01/07/la-veu-humana/

 
2. APARELL FONADOR


1ª cavitat: És la part superior de la laringe, compresa entre les bandes ventriculars i l’epiglotis.
2ª cavitat: És constituïda per la faringe bucal, limitada en la seva part inferior per l’epiglotis, en la superior per la columna vertebral i els músculs que la cobreixen, i en la davantera per la part horitzontal de la llengua i pels pilars i el vel del paladar.
3ª cavitat: És la nasal, formada per la faringe nasal i les foses nasals. Totes les seves parets són ossoses, mentre que el vel i els pilars del paladar són musculars. La faringe bucal té lliure comunicació amb la faringe nasal quan el vel del paladar es troba abaixat. Convé tenir present aquesta última afirmació quan es tracta de veus nasals. Un mateix ho pot comprovar fent veu nasal i mirant-se davant un mirall el vel del paladar: aquest apareix completament abaixat.
4ª cavitat: La més important, és la boca.
5ª cavitat: És la caixa toràcica. Aquesta, juntament amb les de la boca i del cap, completen la caixa de ressonància de la veu humana, que aconsegueix transformar el so insignificant produït en la faringe.











 3. CLASSIFICACIÓ DE LES VEUS HUMANES

La veu es pot considerar l’instrument musical més expressiu de tots. Fins i tot té un gènere musical del qual és la protagonista: l’òpera.
Els egipcis consideraven la veu humana l’instrument més poderós perquè els déus els fessin cas.
Com en altres famílies d’instruments, hi ha diferents models de veus humanes que es poden classificar en:
AGUDES

• VEUS INFANTILS: veus blanques.

Són les veus de nens i nenes, també anomenades veus blanques.

Són les veus de nens i nenes, també anomenades veus blanques.

Les veus infantils s’acaben quan els nois i noies entren en la pubertat. Normalment entre els 12 i els 15 anys es produeix el fenomen del canvi de veu. Les transformacions físiques de l’adolescència comporten també un desenvolupament de la laringe i un allargament de les cordes vocals. Això fa que la veu es torni més greu. Aquest canvi és més brusc en els nois. 　
　

• VEUS ADULTES:

VEU DE DONA
No totes les veus de dona són iguals, algunes dones canten més agut que altres. Per tant la veu de dona es pot classificar en tres tipus:
SopranoLes dones que tenen la veu més aguda s’anomenen sopranos. Poden fer des del do de la tercera octava al do de la cinquena.
Les sopranos tenen un timbre clar i brillant.
Sopranos reconegudes mundialment:
Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks i Maria Callas.
Personatges d’òpera per a soprano més coneguts: “La reina de la nit”, de “La flauta màgica”, de W. A. Mozart.

MezzosopranoLes dones que tenen una veu entre contralt i soprano es diuen mezzosopranos. Cobreixen també dues octaves, entre el la de la segona i el la de la quarta.
Mezzosoprano reconeguda mundialment: Lorraine Hunt
Personatges d’òpera per a mezzosoprano més coneguts: “La ventafocs”, de G. Rossini.
　
Contralt
Les dones que tenen la veu més greu s’anomenen contralts. Poden arribar des del sol de la segona octava fins al fa de la quarta.
Contralt reconeguda mundialment: Judy Garland.
Personatges d’òpera per a contralt més coneguts: Rossina, de “El barber de Sevilla”, de G. Rossini.
　
GREUS

• VEU D’HOME

També les veus d’homes són diferents, n’hi ha de més agudes i de més greus.
Es classifiquen de més agut a més greu:
Tenor.
Baríton.
Baix.
　
Tenor.
Els homes que tenen la veu més aguda són els tenors. Poden cantar entre el do de la segona octava i el do de la quarta.
Tenors reconeguts mundialment:
Luciano Pavarotti, Josep Carreras i Placido Domingo (popularitzats internacionalment pels seus concerts com “Els tres tenors”).
　
　
Baríton.
Els homes que tenen la veu greu però no tan greu com els baixos, es diuen barítons i poden fer des del la de la primera octava del piano fins al la de la tercera.
Baríton reconegut mundialment: Titto Ruffo.
　
Baix.
Els homes que tenen la veu més greu es diu que tenen veu de baix i poden fer des del re de la primera octava del piano fins al mi de la tercera.
Baixos reconeguts mundialment:
Gottlob Frick i Kopcák .

Escolta diferents veus cantades

Escolta diferents tipus de veus!

ESQUEMES I ENLLAÇOS RELACIONATS:























4. TRANSTORNS DE LA VEU

http://grups.blanquerna.url.edu/m26/veu/G.htm

5. GRUPS VOCALS

http://jordiplaia3.blogspot.com.es/2012/09/5-els-diferents-tipus-de-conjunts-vocals.html